En la pugna de l'amor, qui guanya la partida se sent generós. Laura solia llegir el diari (com els homes), vanitat insòlita. Les tasques doméstiques éren l'orgull de la Teresa. La Laura no sentía el plaer de mortificar ningú. El triomf li era com un vi que l'encoratllaba a no desdir-se en la pugna, lliure de cap retret interior dels seus actes. La Teresa pagava amb odi i calumnia la naturalitat i força de la Laura, que contrastaven amb la seva mansuetat. Teresa gaudía de la satisfacció d'ostentar la opulència de la casa. Indeferentisme exterior que s'estila a Comarquinal. Si la Laura hagués tingut talent a nivell de la seva sensibilitat, si hagués estat afavorida d'una penetració prou aguda per a enfondir en la consciència dels altres, potser hauria après l'art d'adaptarse a la manera de cadascú, de simular que s'adaptava en comptes de refiar-se d'una possible transmutació temperamental de la gent, pel sol efecte de la seva presència o per l'exemple i les bones raons. La besa amb la pietat que poden sentir els poderosos pels dissortats. Tomàs: La Teresa no en fà cabal, perquè sap que jo puc dir-li-ho de tot. Les dones se us ha de tenir acotades amb la regna, si no, feu com els cavalls i... Les dones teniu el cervell com els pardals. És una pietat que sol generar només allò que ens repugna, pietat esquiva, sense tendresa. No ha estimat mai a aquell home, ell i ella han sofert l'embriaguesa dels sentits. El seu matrimoni és un tròss de paper firmat a ulls clucs. Indícis vagues. Certituds per a la gelosia. Eterna invectiva irónica que ha ofés tantes vegades a la Laura. Les mans queden unides pel contacte: pressió enardidora.

• ..A la manera de l'aigua quieta que en èsser ferida per una lleu conmoció interior, l'acusa una sola bombolla irisada que puja a la superfície...

Li basta posar-se en contacte amb un dolor autèntic perquè es manifesti plenament el seu dolor. Consumirse lentament en un amor eixorc. I la indiferència comença a interposar el seu vel entre l'home i la dona, just al punt en què la Laura sent, a la manera d'una campana entre la boira, la crida remota del fill que s'anuncia i que la fa caure esvanida amb un feble gemec. Deixà que l'amor l'endogalés, amb la irreflexió de l'home que se sent llançat a una aventura inèdita, Sigfrid ingenu, avançant cap a la murada de flames, sense pensar en el camí de tornada. És la passió de darrera hora, d'una dona de quaranta-dos anys a la qual la distracció egoista d'una mare malalta i la severitat d'unes ties devotes i analfabetes varen pansir la flor dels seus anys tancant-la en una casa amb pretensions de convent d'aficionades. Saps que això teu es una malura, penosa; a estones sembla que se t'emporti la vida... però ja saps que de mica en mica s'esbrava; la voluntat torna, gràcies a Déu. Un home odiós, cruel, que fa el mal com una bèstia, que té fills a l'hospici, un home dolent, miserable... De sobte va pesar-li la buidor de la seva vida i percebé la sospita d'una irregularitat. S'adonà de la tirania del pensament fix amb obstinació en un sol ésser, en aquell Pere Gifreda que omplia d'encís una hora o dues de totes les seves tardes, mentre que la resta del temps sols li era bo per a enyorar l'absència d'aquell home i per a comptar les enormes estones que faltaven per a veure'l novament. Aquell home sense caràcter se li anà dibuixant com un ser inconseqüent, d'una immoralitat innata com només podrien contenir-la aquella profusa mena d'individus que moltonegen per les cinc parts del món. En la foscor desborda la seva fúria; els dits enfebrats premen terriblement la balda freda, com si garfissin una carn enemiga, amb la crueltat amb què es clavarien a la gola rosada d'una dona jove que el deliri li representa a l'abast de la mà. (El seu dit assenyala els llibres dels prestatges) Tot això n'és obra. Quan sentis parlar de si tal home il.lustre, tal erudit, tenen el cap ple de ciència i que no saben res del món, no en facis cas ni te n'estranyis. Pensa que moltes vegades és perquè algun d'aquells homes no ha tingut més remei que ser savi o il.lustre per consolar-se d'altres fracassos, per obligar o per poder resistir la vida. ¿Qui sap si a tu, jove com ets, sense cap relleu, aquesta contrarietat d'avui et serà el triomf de demà? El triomf es paga molt car, a preu ja sap Déu de quins sacrificis.