Tòquio blues - Haruki Murakami
- Si em necessites, fes-me servir.
- De debó qe no m'oblidaras mai? No t'oblidaré mai. És impossible que t'oblidi.
- A vegades em venien ganes d'abraçar-la, però sempre em retenia. Tenia por que s'ofegués.
- Un cavaller és algú que o fa el que vol fer, sinó el que ha de fer.
- I què passa quan la gent obre el seu cor?
- Va ser un petó així, però com passa amb tots els petons no estava exempt de perill.
- No, no demano tant. El que vull és l'egoisme. L'egoisme perfecte. com si ara et dic que vull un pastís de maduixes i tu ho deixes tot per anar-me'l a comprar. Tornes extenuat, sense alè, i me'l dones: "Té, Midori, el pastís de maduixes". Llavors jo l'agafo i dic "Psè... Ja no el vull", i el llenço per la finestra. El que vull és això.
- El que et queda al cor t'hi queda; i encara que le sguardis el que s'esvaeix, s'esvaeix.
La mecànica del cor - Mathias Malzieu
- Els arbres semblen grans fades que duen camisa blanca, estiren les branques, badallen i observen com derrapen els cotxes de cavalls damunt de l'empedrat.
- El que més satisfà a la doctora és arreglar cors malmesos.
- A la vida tot va amunt i avall, ja se sap. Sempre ens en sortim, però malgrat que tot triga el seu temps...
- Tu encara no ho saps; algun dia, però, t'alegraràs de poder obrir el sarró i trobar-hi un record d'infància.
- Ho he de reconèixer: el cor em preocupa. És la part més sensible del meu cos.
- De qui són totes aquestes llàgrimes? Són meves. Quan ploro, recullo les llàgrimes en un flasc´i les emmagatzemo en aquest soterrani per fer-ne còctels.
- I aleshores succeeix: me n'enamoro. A l'interior del meu rellotge, és el dia més calorós de la historia.
- Abans de conèixer el gust de les maduixes amb sucre, ningú no les demana cada dia.
- Mira, treballo en l'amor des de fa molt de temps. No és que n'hagi rebut gran cosa, però el simple fet de donar-ne generalment em fa feliç.
- Per més que gaudeixis de la lluna, també necesites el sol.
El món groc - Albert Espinosa
- Prefereix perdre hores de son que perdre experiències
- Si es pot imaginar, es pot fer
- Ha après a perdre amb l'únic objectiu de guanyar
- La vida és paradoxal; m'encanten les contradiccions
- Tampoc no crec en les etiquetes amb què es volen definir les generacions
- Si creus en els somnis, es faran realitat. Creure i crear són dues paraules que s'assemblen, i s'assemblen tant perquè en realitat estan molt, molt a prop
- Tot es pot qüestionar, tot es pot discutir
- Dolor és una paraula que no té cap valor pràctic, com la por
- Busqueu la persona que té les respostes
- Rieu, somrieu i decidiu quina manera voleu fer servir per emetre el so de l'alegria
- Què millor que poder tornar a llegir allò que fa dos anys t'amoïnava i adonar-te que ara t'importa un rave
- Els secrets són necessaris en aquesta vida, són tresors privats que només estan a l'abast d'un mateix. Com que ningú o els coneix no tenen clau, i ens marquen interiorment perquè no els compatim.
- No tinguis por de ser laa persona en què t'has covertit.
- Si els somnis són el nord i es compleixen, hauràs d'anar cap al sud
- I de vegades tanquem aquesta porta quan sempre l'hauriem de mantenir oberta.
- Crec que són persones especials perquè fan que et sentis realment especial, són persones amb una gran innocència que aconsegueixen fer que les coses siguin senzilles i fàcils.
Tot el que podríem haver estat tu i jo si no fóssim tu i jo - Albert Espinosa
- Que potser pots admirar una cosa que no enveges? que potser pots admirar una cosa que no admires?
- M'encanta barrejar els conceptes, sentir-me una mica Déu en els meus somnis.
- Molta gent prefereix dormir més que viure, encara que sàpiga que la realitat que gaudeix és falsa.
- Crec que l'edat serveix de ben poca cosa en aquesta vida.
- Vaig esclatar a plorar. M'encanta aquesta expressió. no es diu esclatar a menjar o vaig esclatar a caminar. Esclates a plorar o a riure. Crec que val la pena fer-se miques per aquests sentiments.
- Ser diferent depèn només de quants estiguin al teu bàndol.